Tu Protagonista

La teva cistella està buida.

Twitter Tu protagonista Facebook Tu protagonista Instagram Tu protagonista

Passejant entre llibres.

Bon dia protagonistes,

Avui el blog tractarà sobre un viatge literari, recorrerem la història de l'escriptura, contestarem a les següents preguntes: On va començar? Com va començar?Quines obres van marcar la història de l'escriptura? Cap a on es dirigeix?. Parafrasejant a Pep Guardiola: "Cordeu-vos els cinturons que ho passarem bé " amb aquest viatge literari.Esperem que us agradi aquest tipus de publicació en el blog, i us agrairíem que compartissis el blog a les vostres xarxes socials. Obrir les vostres ments, deixeu que les lletres i frases entrin en el vostre inconscient, sense prejudicis, solament deixa que l'escriptura et xopi i submergeix-te en ella.L'escriptura es va desenvolupar durant milers d'anys en la prehistòria, hi ha investigadors que indiquen que va aparèixer abans que la parla, però oficialment es va atribuir a l'escriptura cuneïforme com la primera escriptura desenvolupada, i el primer idioma el sumeri. Va aparèixer en el 3200 a.C amb els primers pictogrames sumeris, encara que el sistema de l'idioma sumeri es va fixar en el 2800 a.C a la zona de Mesopotàmia, que significa terra entre rius, territori banyat entre el Tigris i l'Eufrates.

 

L'escriptura cuneïforme es basava en unes taules d'argila humida dividida en diferents columnes d'a dalt a a baix en les quals amb una tija vegetal generalment cànem en forma de tascó, d'aquí prové el seu nom, es dibuixaven símbols coneguts com a pictogrames. En l'inici l'escriptura cuneïforme constava d'uns 2.000 signes (pictogrames) i cada grafisme corresponia a síl·laba, però amb l'adaptació de l'escriptura pels accadis, va evolucionar fins a estilitzar-se comptant amb 600 signes diferents i es va començar a dibuixar els signes d'esquerra a dreta com es fa encara al món occidental.La complexitat i dificultat de l'escriptura, memoritzar i aprendre totes les combinacions de tots els signes va produir la creació de les primeres escoles, on anaven les famílies més influents de la societat per aprendre dels escriguis, una figura molt respectada i admirada pels sumeris.

El coneixement de l'escriptura cuneïforme estava perdut fins que en 1835 Henry Rawlinson, un oficial de l'armada britànica, la va trobar en la Inscripció de Behistún, en un penya-segat en Behistún a Pèrsia. Tallades durant el regnat del rei Darío I de Pèrsia, consistien en textos idèntics en els tres llenguatges oficials de l'imperi: el persa antic, babiloni, i elamita. La inscripció de Bisitún va ser al desxifrat de l'escriptura cuneïforme el que la pedra de Rosetta va ser per al desxifrat dels jeroglífics egipcis.

Rawlinson va deduir correctament que el persa antic era un alfabet sil·làbic, i ho va desxifrar correctament. Treballant de forma independent, el asirióleg irlandès Edward Hincks també contribuïr al desxifrat. Després de traduir el persa, Rawlinson i Hincks van començar a traduir els altres. En gran manera van ser ajudats pel descobriment de la ciutat de Nínive per part de Paul Émille Botta en 1842. Entre els tresors descoberts per Botta estaven les restes de la gran biblioteca de Asurbanipal, un arxiu real contenint varis milers de taules d'argila cuites amb inscripcions cuneïformes sobre elles.Per 1851 Hincks i Rawlinson podien llegir ja 200 signes babilonis. Aviat se'ls van unir dos criptolegs, un jove estudiant d'origen alemany, anomenat Julius Oppert, i el versàtil britànic William Henry Fox Talbot.

 

En 1857 els quatre homes es van conèixer a Londres i van prendre part en el famós experiment per comprovar la precisió de les seves recerques.Edwin Norris, el secretari de la Reial Societat Asiàtica, els va donar a cadascun d'ells una còpia d'una inscripció recentment descoberta del regne de l'emperador assiri Tiglath-Pileser. Un jurat d'experts va ser convocat per examinar les traduccions resultants i certificar la seva exactitud.En tots els punts essencials, es va veure que les traduccions resultants dels quatre experts coincidien. Va haver-hi per descomptat algunes petites discrepàncies. L'inexpert Talbot havia comès uns quants errors, i la traducció de Oppert contenia uns quants passatges dubtosos a causa que l'anglès no era la seva llengua materna. Però les versions de Hincks i Rawlinson era virtualment idèntiques. El jurat va declarar que estava satisfet, i el desxifrat de l'escriptura cuneïforme Acàdia va passar a ser un fet consumat.

 

Fins a aquí el primer lliurament de passejant entre llibres, esperem que us hagi agradat, fins al dilluns 8.

 

Web : http://tu-protagonista.com/ca

Facebook : https://www.facebook.com/?_rdr=p

Twitter: https://twitter.com/tuprotagonist